Un dia a les fosques

 

 

Si voleu saber què he escrit sobre Un dia a les fosques... entra a DIES D’ART



Idees i Pedres

Jugant amb pedres

Joc de pedres per Grocdefoc

Si voleu llegir el que he escrit sobre idees, pedres i ensopegades, ho podeu fer al meu blog: DIES D’ART



De Des de dalt del turó a Dies d’Art

Tres músics

Tres músics – Detall -pintura acrílica – MPilar Martínez

 

Es pot arribar a estimar un blog?

Han passat molts dies sense escriure des de dalt el turó i això ja sé que no es fa, que és la manera de que un blog quedi perdut per sempre més entre l’espai dels impossibles. `

M’estimo aquest blog solitari

Però, aquest blog solitari me l’estimo. Hi ha molt de mi en ell perquè és des d’on visc, des d’on m’he recollit (de vegades fins i tot dic que m’hi he refugiat, autoexiliat …) que m’he anat expressant, de primer molt tímidament i que agafant embranzida fins m’he vist amb cor de crear un altre blog amb objectius més concrets.

Aquest blog Des de dalt del turó, m’ha ajudat a veure més clar per on havia d’anar… i potser per això no puc deixar-lo de banda i tancar-lo definitivament encara que sé que no tinc tantes mans per a tantes tecles.

Des de dalt del turó sé que és un blog sense futur, no té un tema concret, és dispers, parlo del que em sembla i del que en un moment donat em passa pel magí o em ve de gust. Sense ordre, sense pensar en res que no sigui jo mateixa. Així és com ho he anat fent, apa, cap a l’espai i ja en tinc prou!  Sense enllaçar-lo a les xarxes, sense donar-li massa opcions.  M’ha servit de molt, però. M’ha ajudat a esbrinar què necessito expressar, què vull donar de mi mateixa, què vull compartir amb els altres, si és que aquest altres d’una manera o altra són a l’altra banda, ara o quan sigui i, el més important seria dir  si és que es deixen compartir.

El meu altre Blog:  DIES D’ART  el vaig dedicant més concretament al temps que dedico a l’Art. Dies dedicats al dibuix, a la pintura, a l’escriptura, a la descoberta de la fotografia del meu pare i de les modestes fotografies que puc anar fent jo… fins i tot tinc un espai dedicat a un talleret on hi vaig deixant les meves experiències pràctiques. DIES D’ART potser me’l vaig imaginar d’una altra manera, potser tampoc no en sabré prou… però la intenció hi és, la il·lusió no decau sinó que la predisposició i la voluntat d’aprendre m’empeny, malgrat els dubtes.

Per això suposo que aquest blog Des de dalt del turó el veureu mig abandonat perquè vull dedicar-me molt més als continguts de DIES d’ART. 

Però me l’estimo. Sí, crec que també es poden estimar els blogs i sé que de tant en tant hi tornaré a deixar algun dibuix i algun escrit.



Premi One Lovely Blog Award

Premi One Lovely Blog

One Lovely Blog

Els qui seguiu aquest blog, ja sabeu que fa temps que estic dedicant els meus esforços a un altre blog  Dies d’Art   http://artgrocdefoc.com/ i quan estava a punt de clausurar aquest,  Oh, Sorpresa! Des de dalt del turó ha estat nominat conjuntament amb sis blogs més, al Premi One Lovely Blog Award.

Primer de tot, i seguint amb les normes coherents d’aquet premi, vull donar sincerament les gràcies a Shaudin Melgar-Foraster, per haver pensat en el meu blog, per seguir-lo, per agradar-li el que escric…i per tots els ànims que m’ha anat donant, fets que em fan plantejar de nou si he d’acabar tancant aquest blog com si fos un llibre ja acabat… o, d’una manera o altra intentar continuar amb les meves dissertacions des de dalt del turó, ja que, el cert és que encara no he acabat d’expressar-me ni he acabat cap llibre.

Jo també us recomano el Blog escrit des del Canadà per Shaudin Melgar-Foraster  https://maiera.wordpress.com/  Veureu que és un lloc ple d’humanitat i de literatura, donat que la Shaudin a més de professora és escriptora:

Pel que he pogut saber, els premis One Lovely Blog, i transcric el que molt bé ha escrit la Shaudin:  Es van crear fa força anys en llengua anglesa, tot i que és d’origen desconegut, però es tracta d’un premi internacional. He trobat blocs guardonats (diuen que n’hi ha centenars de milers) a molts països del món. One Lovely Blog Award és un premi que un bloc atorga a d’altres blocs que troba bonics i com a reconeixement d’una feina feta amb cara i ulls. D’aquesta manera s’intenta aconseguir que tinguin més visibilitat, perquè només es guardonen blocs amb menys de 200 seguidors.

Aquest premi té 4 o 5 normes. Les normes invariables són: posar el logotip de One Lovely Blog Award; donar les gràcies a qui t’ha nominat i enllaçar el seu bloc.

Les altres normes varien en el nombre de preguntes i blocs nominats (15, 11, 10 o 7).

Seguint l’exemple de la Shaudin, donat que jo penso igual, transcric:  Com que fer tot això és una mica de feinada i no sempre es té temps, molts blocs als quals s’ha nominat no responen. Per tant, he optat pel número 7 amb l’esperança que més gent s’engresqui a prosseguir la cadena. També us faig saber que si un altre bloc vol emprar les mateixes preguntes que jo faré, o modificar-les, endavant. Intento estalviar-vos feina i que la cadena no es trenqui.

 Així, doncs, aquestes són les normes:

-Posar el logotip de One Lovely Blog Award en el bloc.
-Donar les gràcies a qui t’ha nominat i enllaçar el seu bloc.
-Respondre les preguntes que t’han fet.
-Nominar 7, 10, 11 o 15 blocs.
-Fer 7 o més preguntes als blocs que has nominat.

 Les preguntes que m’han fet i les meves respostes:

 Què voldries que fos el paradís?

Que els moments en què em sento en plena harmonia amb la vida es poguessin eternitzar

Per tu, quin mot expressa alegria?

Cant

Com et sents quan ets sota l’aigua?

Em sento com un peix i m’imagino sirena

Quin adjectiu t’agrada per descriure un bosc?

Un bosc laberíntic

Què t’enduries a un altre planeta?

Ànsies de descobrir i Estris per a descriure el que es va descobrint

Quina flor voldries que et parlés?

Les petites flors de l’Etna

De quin color pintaries la música?

Tot i saber que la música conté tots els colors de l’espectre… jo la pintaria si això fos possible, Daurada

Per concedir el premi a blogs actius  he triat 7 blocs; els quals quan hi entro gaudeixo del que llegeixo o de les seves imatges i els hi reconec una tasca ben feta i  amb estil propi:

https://alicies.wordpress.com/

http://librorum.piscolabis.cat/

http://homefosc.blogspot.com.es/

http://laletradepie.com/

http://estevegarriga.blogspot.com.es/

http://dolldemots.blogspot.com.es/

http://criscurto.blogspot.com.es/

 

Les meves preguntes que han de respondre els blocs nominats:

Què voldries que fos el paradís?

Per tu, quin mot expressa alegria?

Com et sents quan ets sota l’aigua?

Quin adjectiu t’agrada per descriure un bosc?

Què t’enduries a un altre planeta?

Quina flor voldries que et parlés?

De quin color pintaries la música?

Quin llibre t’ha impressionat més?

 

 

Pensaments humans, llàgrimes i necessitat d’expressió

Detall-Llàgrimes_MPilar Martinez

Detall “Llàgrimes” Dibuix llapis de colors i tinta xina per M. Pilar Martinez Herrero (Grocdefoc)

Seguint el meu costum d’anar a la recerca de pensaments humans que enriqueixin els meus, avui he tornat al Blog Trayectos Ciegos, un blog recentment descobert, i el nou post de l’autora m’ha fet recordar un escrit de fa uns anys i que vaig publicar amb el nom de Grocdefoc a Relatsencatalà. Tant ella com jo, cadascuna des de vessants diferents i a la nostra particular manera, parlem de les llàgrimes entre altres temes que van sorgint i que per alguna raó o altra se’ns ha fet necessari expressar-ho.

-Qui, no ha plorat?

Plorar, però, també costa a vegades. En ocasions quedem tan astorats davant de fets, d’imatges, del que sigui… que sens fa impossible plorar, i no és per manca de sensibilitat… jo crec que és al contrari, és per massa sensibilitat que no podem contenir i aleshores ens bloquegem… dins nostre quedem plens de rius de llàgrimes… fins que arriba un dia que els nostres rius de llàgrimes se’ns desbordem.

He pogut escriure aquest post gràcies al meu habitual passeig per entremig del desconegut, de tant en tant trobo blogs interessants i que en certa manera em recorden una i una altra vegada que no anem sols amb els nostres pensaments. Que els pensaments humans s’assemblen molt, i que el que els diferencia són les maneres d’expressar-los, i vet aquí la riquesa impressionant que tenim uns i altres per donar i per rebre, tant a l’abast i ara més que mai.

Tot recordant… Quert…poiuY

Màquina d'escriure Underwood, 1874

Màquina d’escriure Underwood, 1874

 

Com a resposta a “Què us suggereix aquesta imatge?” del blog Relats Conjunts

Ja no recordo en quin tipus de màquina d’escriure deuria aprendre ara ja deu fer… millor no posar xifres… i no perquè vosaltres no pugueu conèixer la meva edat, no, no, no, no és això, si no ho poso és perquè no ho recordo i tampoc és que em vingui massa de gust recordar-ho, ja que no vull recordar aquelles coses dels passat que no val la pena recordar-les; perquè el passat -en certs casos – és això, precisament, només passat que s’amuntega com les màquines d’escriure del passat.

De totes maneres, recordo que escriure en aquelles màquines era divertit -és el primer que m’ha vingut al cap quan he vist la fotografia i això sí que us ho puc confessar: jo no sóc del 1874-. Però calia molta pràctica per tal que els dits no premessin diverses tecles alhora i es formés un embolic de tecles, cosa que feia que s’acabés amb els dits ben bruts quan s’intentaven desenredar i tornar-les al seu lloc… En fi, era tota una odissea escriure en aquelles màquines premonitores del futur i que ens van ensenyar a escriure molt més de presa. Aleshores ja em preguntava que Com podia ser que amb màquina com aquelles no s’escrivissin més llibres?

Ara, malgrat la distància en el temps i la tecnologia abismal que les han substituïdes, la mateixa pregunta encara se’m passa pel magí. Però ara ja m’he fet gran i aquesta és la diferència d’aleshores ençà, ara ja he entès el que aleshores no entenia, per què no s’escriuen més Llibres….? ( -malgrat escriure-se’n tants?)

Perquè escriure Llibres no es deu pas a la velocitat de les màquines, si no a l’enteniment i gran visió dels autors. I això no ho canvia ni el pas dels segles ni les tecnologies.