Entre dia de treball i dia de festa, tots els dissabtes són els meus millors dies. Però avui, a part de fer el mandra durant una bona estona mentre entrava un dia radiant per la finestra, he començat a donar-li voltes a un dubte que fa dies em té una mica capficada, no del tot, ja que sempre intento restar importància a tot allò que dubto amb el convenciment de que si deixo passar uns quants dies més, al final trobaré l’opinió encertada, això sí, la solució sota les meves coordenades.
Sí, avui dissabte fred, porto divagant des que m’he llevat. No he fet res de pràctic. Només un kiwi, un got de llet i, després de donar tres tombs a la casa com si fos un burro el dia de Sant Antoni i abans d’un dinar frugal per això d’intentar controlar el maleït colesterol que comença a fer de les seves (a tenir-me una mica preocupada), he començat a arreglar unes yuques del jardí per continuar fent neteja d’uns espais rústics que comencen a semblar selves.
I mentre donava tombs i fins i tot tombarelles, entretenida mirant la lluentor rabiosa de la mar i podant yuques, m’he tornat a preguntar si tinc dret a escriure en un Blog.
D’on he tret aquest dubte? Últimament (per casualitat o… per la causalitat que existeix i les oportunitats que concatenen els fets, quan hom està obert a un assumpte que l’interessa, és aleshores quan comença a trobar referències d’aquesta qüestió concreta per tot arreu), he llegit bastants opinions contraries a l’existència dels blocs (en concret als blocs personals o blocs per l’estil).
Hi ha qui diu que no tenim dret (els qui no som escriptors reconeguts, a escriure i empastifar Internet amb les nostres històries d’estar per casa, amb les nostres dèries i obsessions); que fins i tot individus com nosaltres -egoistes narcisistes- els hi fem fàstic per tanta xerrameca, tanta intimitat deixada anar a l’espai sagrat de l’escriptura i de tots.
De tots! Vet aquí el que penso, que Internet és per a tothom. I per a mi s’ha acabat aquest absurd dubte, perquè el millor que m’ha passat en els últims anys (i crec que per a una gran majoria de persones) és poder tenir l’oportunitat de dir la nostra, cadascú a la seva manera, cadascú parlant del que realment li interessa, que no ha de ser per a tots el mateix. Contribuint cadascú de nosaltres amb la seva experiència de la vida, única i especial, perquè no només els "famosos" o els "reconeguts" són únics i especials. Ells ja tenen qui els dóna a conèixer, i de quina manera!…, nosaltres només tenim els nostres blocs o les nostres pàgines web.
Diria molt més, em venen al cap moltes ramificacions i se’n podria fer un bosc amb aquests temes, que segurament resultaria ser un bosc immens de yuques punxegudes i malparides, però no vull perdre més el temps i distreure’m del que realment m’interessa. Jo continuaré escrivint malgrat no tenir massa lectors, malgrat les opinions contràries…, només desitjo que:
Qui vulgui llegir-me, que gaudeixi dels meus mots, de les meves idees, de les meves imaginacions, com jo gaudeixo llegint-los a ells, i adonant-me de que les persones som i valem molt més del que aparentem i fem.
Evidentment que no ho podem llegir tot, ni arribarem a tothom, només aquest pensament ens hauria de fer abandonar el voler escriure només per als altres, però el sol fet de conrear el pensament i expressar-lo amb la llengua que estimem, ja contribuïm a fer-nos més conscients i més persones.
I qui no em vulgui llegir… cap problema! que no em llegeixi!
Ei! Que cap d’aquests dubtes et facin ballar ni un segon més el cap. Per exemple jo, prefereixo llegir textos en blocs com aquest (que fa poc que he descobert), i m’agrada llegir relats que surten del nostre interior, del que pensem i portem a dins.
Així doncs, queda dit… i afirmo que com a mínim a mi m’agrada llegir el teu bloc!
Continua escrivint!
La xarxa és per a tothom, per poder expressar, opinar,…(i graaatis) increïble. Però no hi ha una única línia, pots escollir i això és el què la fa gran , pots escollir llegir de política, de poesia, o de pensaments de persones anònimes que tenien igual d’importància que les de persones públiques. No crec que robem la feina a cap escriptor i qui diu que d’aquí no surten nous escriptors. A mi m’ha donat il.lusions escriure i estic amb tu: qui no li agradi que no ho llegeixi!!! per això hi ha infinitat de blogs per escollir oi?
A mi el dubte que sempre em fa ballar més el cap: no és tant si escric o no, sinó què escric?
I no tinguis por a comparar-te amb una escriptora, perquè personalment m’agraden els teus textos estan molt ben escrits, o sigui que si no escrius professionalment és perquè no vols.
Una abraçada,
M’ha agradat el comentari que t’ha fet Nits sobre el teu text i sobre el fet de que el que escrivim les persones anònimes tenen tanta importància com el que persones reconegudes poden arribar a escriure.
He respost el comentari que has fet sobre el meu «I si…?» però com que encara no sé gaire com funciona el bloc, no sé on haig de contestar un comentari perquè l’altra persona el pugui llegir…
Bé, espero que mica en mica, com tot en la vida, pugui anar aprenent el funcionament d’aquest bloc i poder gaudir de les paraules que persones com tu tenen l’amabilitat de deixar-les aquí estampades perquè d’altres en puguin gaudir i aprendre.
Llegir ens fa sabis i escriure ens fa aprendre.
Bona nit!
Esferablava.
Un comentari ràpid, que estic estudiant per l’examen (estadística, dissabte vinent).
No havia sentit cap comentari d’aquest tipus, tanmateix tenen la mateixa raó que els bars que tallen el pas a les voreres per posar-hi taules, són ells els que no hi tenen dret de considerar-se amb aquest dret, la vorera és per passar, tothom i internet és una gran vorera.
Hola Grocdefoc,
Jo corroboro les opinions anteriors, també la teva, i voldria afegir que estem vivint uns temps «diferents», de possibilitats per a tothom. De tenir al nostre abast les notícies del món en un instant; de poder escoltar música al moment per la xarxa; de poder opinar en directe; de tenir amics virtuals i reals al Facebook; en fi unes possibilitats infinites a l’abast de tothom. I el futur s’assenyala en aquesta direcció, però encara molt més global…
En fi, a mi m’interessen més les opinions teves i de la gent com tu, que no pas les dels professionals que estan obligats a omplir pàgines diàries als periòdics.
Una abraçada!
Resposes d’en Grocdefoc:
Nit, Angelina i Esferablava
Gràcies per les vostres opinions que m’animen, definitivament, a no deixar-me endur pels meus dubtes que, de fet, potser no arribaven a dubtes, però sí que davant d’opinions tan contraries a les nostres, en certs moments em fan avaluar de nou les accions i actituds que vaig prenen davant les noves maneres de viure..
Esferablava diu que no sap ben bé com funciona això dels comentaris, on s’han de posar?
El cert és que jo tampoc no ho veig gaire clar. Hi ha qui torna el comentari al blog de qui ens n’ha fet un; d’altres (com en aquest cas), es responen en el mateix blog i a continuació dels comentaris rebuts. No sé quina és la millor opció.
Crec que és la de fer-los en el blog de la persona que ens ha comentat, perquè així de segur que rep la nostra resposta, ja que si espera resposta immediata es veu obligat a mirar el blog fins que troba (o no) la resposta, on hi ha deixat un comentari.
Angelina, Nits…, si sabeu una resposta més adient, ja ens la fareu saber.
Hola, retrobat Josep B.,
Primer de tot, et desitjo que et vagi bé l’examen d’estadística. A tu, que ets un amant de les lletres, ara et toquen els nombres! Gràcies per passar-te pel meu blog. La teva idea de que Internet és com una gran vorera és molt visual i entenedora. Hi estic completament d’acord. M’hagués agradat posar el enllaços dels escrits que he llegit, però no vaig recollir bé la informació (eren entrevistes en un documental sobre Internet que van donar ja fa un temps per la TV i, a més, cartes al director en un magazin, i fins i tot converses u opinions). Però en fi, tan se val, i com dèiem, que diguin el que vulguin, que als qui ens agrada escriure no ens ha d’aturar l’opinió de ningú.
M.Pilar Martínez
Dubtes sobre si hem d’escriure, però que és això?
Internet és un espai de llibertat. Cap recança, escrivim i ja està.
Quin dret tenen tenen aquestes vaques sagrades a l’exclusivitat?
Quin dret s’han atorgat per a decidir que només han de ser ells els qui diguin res?
Jo crec que no em de deixar d’escriure i a dir-les ben grosses.
T’animo a que ens continuis deixant les teves paraules, t’ho agraeixo molt.
Salut
Francesc Cornadó