Tres músics – Detall -pintura acrílica – MPilar Martínez
Es pot arribar a estimar un blog?
Han passat molts dies sense escriure des de dalt el turó i això ja sé que no es fa, que és la manera de que un blog quedi perdut per sempre més entre l’espai dels impossibles. `
M’estimo aquest blog solitari
Però, aquest blog solitari me l’estimo. Hi ha molt de mi en ell perquè és des d’on visc, des d’on m’he recollit (de vegades fins i tot dic que m’hi he refugiat, autoexiliat …) que m’he anat expressant, de primer molt tímidament i que agafant embranzida fins m’he vist amb cor de crear un altre blog amb objectius més concrets.
Aquest blog Des de dalt del turó, m’ha ajudat a veure més clar per on havia d’anar… i potser per això no puc deixar-lo de banda i tancar-lo definitivament encara que sé que no tinc tantes mans per a tantes tecles.
Des de dalt del turó sé que és un blog sense futur, no té un tema concret, és dispers, parlo del que em sembla i del que en un moment donat em passa pel magí o em ve de gust. Sense ordre, sense pensar en res que no sigui jo mateixa. Així és com ho he anat fent, apa, cap a l’espai i ja en tinc prou! Sense enllaçar-lo a les xarxes, sense donar-li massa opcions. M’ha servit de molt, però. M’ha ajudat a esbrinar què necessito expressar, què vull donar de mi mateixa, què vull compartir amb els altres, si és que aquest altres d’una manera o altra són a l’altra banda, ara o quan sigui i, el més important seria dir si és que es deixen compartir.
El meu altre Blog: DIES D’ART el vaig dedicant més concretament al temps que dedico a l’Art. Dies dedicats al dibuix, a la pintura, a l’escriptura, a la descoberta de la fotografia del meu pare i de les modestes fotografies que puc anar fent jo… fins i tot tinc un espai dedicat a un talleret on hi vaig deixant les meves experiències pràctiques. DIES D’ART potser me’l vaig imaginar d’una altra manera, potser tampoc no en sabré prou… però la intenció hi és, la il·lusió no decau sinó que la predisposició i la voluntat d’aprendre m’empeny, malgrat els dubtes.
Per això suposo que aquest blog Des de dalt del turó el veureu mig abandonat perquè vull dedicar-me molt més als continguts de DIES d’ART.
Però me l’estimo. Sí, crec que també es poden estimar els blogs i sé que de tant en tant hi tornaré a deixar algun dibuix i algun escrit.
