Fracàs i aprenentatge

Detall-MPIlarMartínezHerrero

Dalt del turó, la tarda de diumenge s’ha fet fosca molt aviat. Vent, núvols negres, gotes de pluja i, de cop i volta, l’absència total de lluna, l’obscuritat que indefineix les formes conegudes i només les estrelles artificials d’una urbanització llunyana impregnen en el paisatge fosc alguns punts de referència.

De tenir-te al davant, què et diria? Què diria jo si tingués ara, en aquests mateixos moments, a un auditori improvisat de mussols, rats penats, gats de nit, gossos escandalosos, girafes vingudes d’un altre món, algun camell que s’ha colat pel forat del temps, una serp que forma part d’una banda de xiulets rítmics i divertits. Sí, les serps poden ser divertides a mitja nit. Què et diria, què els diria?

Què fas ara? Què has fet durant el dia, quan la llum et servia els camins florits i escollits? I et diria, no he fet res, esperava la nit, l’absència de llum per intuir els camins que no existeixen.

Prefereixo escoltar música, i la banda del 17 Hippies  http://17hippies.de/de m’acompanyen pels camins de carbó.

http://liveweb.arte.tv/de/video/17_Hippies_auf_der_Place_de_la_Republique_Deutsch-Franzosischen_Jugendwerks/

***************

Quan una il·lusió, un objectiu clar, un projecte no reïx, la sensació de fracàs em colpeja el front, les mans em tremolen, la respiració em falla, els ulls es tanquen, i la nit és l’única sortida. A l’endemà tornaré a començar, una nova tela, molta més pintura, deixaré anar els braços lliures de tirant i bruses que entortolliguin les carns i aniré cap a la nova aventura. Del fracàs ha de renéixer l’aprenentatge.  De les cadenes mentals a la llibertat d’expressió només hi ha un pas. He fet malbé una pintura.

Cerco bona música per tornar a ser el que era i per retrobar el que he anat perdent pels camins de sol i llum, distreta en altres misteris de la vida.

I tu?, què has fet avui?



Els ocells de l’art

Detall-Mediterrania-1992-MPIlarMartinezHerrero

Són les 10 de la nit, però per a mi és com si el dia comencés ara… i ara volaria! Volaria com un ocell de nit… esverat, mig a les palpentes i enmig d’una obscuritat quasi absoluta. Hi ha dies, que la vida torna amb força, que et recorda que els dies passen volant, com els ocells de nit, vistos i no vistos. Que a voltes, el temps se’ns menja, se’ns emporta com engrunes llençades al vent.

I la vida, enmig d’una plaça, pren vida… i són els ocells que portem dins.

http://vientrecompartido.blogspot.com.es/2013/08/apenas-saliendo-el-sol-en-la-madrugada.htm

Cerco art i cerco gent que cerqui art en la vida… i ara volaria i volaria com l’ocell que es deixa portar pels vents nocturns, pels reflexos de la lluna, pels corrents eterns de la memòria, i acabaria els meus dies cercant més art i mes gent que cerqui art… La vida és massa bella per perdre els dies entre tot allò que no és art… i anem plens de tot allò que no ens deixa sentir les pròpies ales.



Revista Reembres

Revista Reembres-n. 7 Vilanova i la Geltrú

Quina llàstima que aquesta revista ja no es publiqui. Existeixen tantes revistes culturals, científiques, divulgadores d’estudis i de sabers… que han desaparegut per tantes i tantes raons…

En aquest número que podeu veure,  hi vaig col·laborar amb un detall d’una obra dedicada a la música (dibuix a la ploma i amb tinta xina). Es va fer servir per a la portada d’aquest número 7.