Collage de M.Pilar Martínez H.

Existeixen els finals.  De vegades costa destriar de la pròpia vida aquells fets imaginats, aquells somnis que han tingut la força necessària per esdevenir, per uns instants, tan reals com la pròpia vida, però que de cop i volta i per moltes raons que de descriure-les ens farien omplir molts fulls, hom s’adona que han estat només això, somnis. Un final com un altre. Hom ha d’obrir els ulls i continuar. Ha esdevingut un final enmig de la seva vida, i en adonar-se’n compren que ha de continuar avançant, malgrat els finals que l’encerclen, que l’angoixen, que li prenen la gana i la son, la il·lusió o l’esperança.

Existeixen finals que emergeixen dels altres: finals inesperats, finals monstruosos, finals perquè algú ha decidit posar un final a una història que encara podia donar molt de sí…, o algú altre ha escrit la paraula fi al bell mig d’un camí (en comptes d’haver-hi col·locat un senyal que ens indiqui una altra direcció determinada). S’ha decidit posar fi enmig d’uns fets que tan sols els hi mancava quelcom per a esdevenir complets i acomplerts. Aleshores és com viure dins d’un conte inacabat perquè les últimes pàgines no existeixen, algú invisible les ha arrancades del llibre.

Per exemple: finals d’amistats de les quals estàvem tan segurs que durarien tota una vida. De cop i volta, les hem oblidat tan fàcilment com si mai no haguessin existit ni haguéssim cultivat aquelles amistats, com si mai no haguéssim gaudit de trobades i experiències singulars, úniques. Tot ho deixem anar, tot es va perdent perquè…, no perquè no sigui cert que existeixi l’amistat, sinó perquè existeixen els finals.    

Un altre exemple: Te’n recordes de quan treballaves? No. I com és això? tants anys en aquell ecosistema…, de veritat que no te’n recordes?. M’era necessari aquell final per continuar vivint d’una altra manera. Hi ha qui accepta d’una manera tan natural qualsevol final, que aprèn a esperar l’últim final de la manera més natural possible: hi ha qui diu que cada dia és un començament (jo ho dic molt i ho repeteixo en molts escrits…), però últimament he començat a entendre que cada dia també en va ple, i sens dubte, de finals.

Tweet