www.donesenxarxa.cat
de Cubelles, m’han acollit en la seva web, i des d’aquí, els en dono
les gràcies.

El
fet de ser en aquesta web em fa reflexionar una vegada més sobre la
meva condició de dona.

En
primer lloc, sempre m’he considerat una persona; després m’he vist i
m’he sentit com a dona; mentre anava assumint tota la resta de rols
que el destí de la pròpia vida ens dóna per fets o que hem
d’escollir, que si filla, amiga, estudiant, treballadora, companya,
esposa, mare, àvia… i un sens fi d’altres papers dels quals anem
responsabilitzant-nos perquè creiem en les nostres capacitats.

Un
dia, un 8 de març -d’això ja fa uns quants anys-, em varem convidar
a llegir alguns dels meus escrits en un centre social per commemorar
el dia de la dona treballadora. Com qui porta el ordinador, jo m’hi
vaig presentar amb una llarga cariàtide dibuixada en un tros de
fusta blanca. La dissertació -és clar- va versar sobre els rols
diferents que les dones hem d’assumir però que jo, en aquells
moments, els sentia com una llosa damunt del meu cap, tal com
les cariàtides semblen aguantar tants edificis, tantes balconades,
tantes portalades. La simbologia estava servida.

No
entraré en detalls. És només un petit record revingut pel fet de
tenir el meu bloc en aquesta web a la què he fet referència.

Avui
dia, més que sentir-ho com una llossa, ho sento com un munt
d’oportunitats que he tingut i que encara tinc de conèixer rols
diferents, però per damunt de tot, el que més respecto és el punt
de vista de la perspectiva humana al complet: el dret i el deure amb
un/a mateix/a de poder escollir i de poder rebutjar; d’aconseguir la
fortalesa de ser el que volem ser; i de conrear la llibertat amb
majúscules per poder pensar per nosaltres mateixos, que per a mi,
és, en definitiva, el que ens diferencia.

Tweet