http://www.tipete.com/userpost/imagenes/desde-las-arenas-de-egipto-imagenes-gratis
(Què passa a Egipte?)
Hi ha dissabtes que no són de glòria… ni diumenges, si no que passen per ser dies, d’aquells dies condemnats a l’oblit amb una immediatesa que fa esgarrifar, i només condemnats a l’oblit, no perquè no tinguin importància, sinó perquè l’horror que representen fa d’ells dies condemnats a un oblit necessari, només per mor a la supervivència.
Hi ha dissabtes en la història dels dissabtes (i en la dels diumenges) en què més valdria no haver-se aixecat del llit, no haver trepitjat els carrers, no haver-se perdut en els mercats, no haver entrat en algun bar o cafeteria ni haver demanat un cafè amb llet amb un croissant. Més valia no haver-se entestat en trobar en l’ambient de la ciutat aquella atmosfera especial dels dissabtes i diumenges. Perquè el cert d’un dissabte que pot passar per un dia qualsevol és que ni els decorats, ni els sorolls o sons, ni res del que hom pot agafar amb les mans o llepar amb la llengua o ensumar amb el seu narius punxegut o xato de mena, és un ambient crispat, un ambient amb gust altra cop de fums i espetecs, de boques obertes i crits ofegats, de trets i de bombes que poden explotar al bell mig del pati de casa nostra.
Ni l’esperit humà més elevat pot quedar aliè a un d’aquests dies en que tota la indignitat d’un règim surt a la llum, mentre escolta altra vegada amb horror, com aquest mateix horror s’estén de nou per les planures de somni, per les valls de palmeres, pels deserts de foc, per ciutats on la vida i la mort són eternes.
I tot, perquè encara existeix una raça concreta d’infrahumans elevats a la màxima potència, que des de sempre s’han entestat en ser amos i senyors dels altres, com si els altres no tinguéssim els mateixos drets a viure i morir seguint el curs natural de la vida. I aquest altres éssers condemnats a l’extermini, últimament ens entestem en aixecar el cap del terra i clamar als núvols per una millor vida, per una llibertat que sigui digna de tots.
Vivint un d’aquests caps de setmana que no són de glòria, i llegint notícies desbordants, un altre pensament que m’ha vingut al cap és "crec que els núvols actuals es diuen Internet".
