«Cliqueu damunt la fotografia per obtenir informació sobre el llimoner»
Hem comprat i plantat un llimoner. Aquest racó de món al que anomeno «Dalt del turó» no hi ha lloc per a tenir llimoners ni cap mena d’arbre fruiter. No tenim terra. Tot és roca, pedres. Només un tros de bosc autòcton i plantes resistents conforma el nostre jardí rústic. Però hem insistit, com uns nens capriciosos amb el desig d’una joguina de la qual no podem imaginar-nos no posseir-la. Amb el nostre absurd desfici, hem condemnat a un llimoner a patir raquitisme, convulsions, sequera i calor asfixiant, a l’haver-lo plantat entre unes pedres. Els humans som terribles, insistim en conquerir fites quimèriques, no donem treva a l’impossible. I a més, li hem exigit al mateix llimoner la responsabilitat de donar-nos llimones ben aviat. Quan ningú em veia, li he fet un petó a una de les seves fulles vellutades d’un verd radiant, mentre li deia «ara ets tu el qui ha de viure i espavilar-te en trobar sortides, no et deixis vèncer sense haver lluitat. Et toca a tu, ara, foradar la roca».
Ara els horts són virtuals, aspirem a fruits de ones hertzianes, que no donen el gust sucós de les llimones. Ara tot es desplaça per l’èter i si volem fer un petó a les fulles dels arbres virtuals ho fem via satèl·lit, és a dir, pagant la trucada. desitjo que el teu llimoner doni fruits saborosos com a poemes.
Salut
Francesc Cornadó