Relatsconjunts “Forgotten sunglasses”

Veure Relats conjunts

Aquests ulleres davant d’uns ulls de gegant confós amb el cim d’una muntanya, em recorden els ulls dels escriptors, perquè el que ells observen, moltes vegades, no és d’aquest món. Solen viatjar a altres espais,  veuen amb detall mons impossibles, albiren amb lupes de gegant ciutats invisibles… Per què no creure que els seus caps (amb ulleres incloses) van per viaranys molt diferents als que han d’anar els seus cossos mentre viuen les seves vides clonades, que si ara a casa, que si ara a la feina, que si a l’escola, que si de compres, de copes o al cinema…?

Escapar-se de tant en tant de la quotidianitat i posar-se les ulleres del gegant, és cosa dels qui hi volen veure més enllà de la monotonia. Però si alguna vegada se les deixen oblidades en algun d’aquests mons que van a la deriva, passarà molt de temps absent, i fins que no les torni a trobar, no podrà tornar a escriure.

 

This entry was posted in Relatsconjunts and tagged , , , by grocdefoc. Bookmark the permalink.

About grocdefoc

Dono la benvinguda a tots els meus amics i a tots aquells encuriosits blocaires que arribin a aquest turó. Els dibuixos, pintures i collages que apareixen en aquest bloc són de creació pròpia, si els feu servir us agrairé citeu l\'autoria i el bloc de procedència. grocdefoc@hotmail.com www.relatsencatala.com (Autor: Grocdefoc)

8 thoughts on “Relatsconjunts “Forgotten sunglasses”

  1. M’hi sento bé en les teves paraules, les faig meves i les signo amb tu. Molts cops m’he vist creant mons impossibles, irreals, i que els tenim, al cap i a la fi, a tocar de les mans, i ni amb aquestes ulleres les solem veure aquestes coses tan evidents.

  2. En l’antiguitat, els qui escrivien eren persones despertes que tenien una activitat normalment allunyada de les lletres, eren, potser advocats, filòsofs, militars, sacerdots; alguns d’ells van practicar l’esgrima i foren fins i tot destres en l’ús de l’espasí.

    Amb la ploma a la mà pretenien complaure les amistats o pretenien obtenir alguna reputació entre els seus conciutadans. Aquells que escrivien tenien poca confiança, però, en que els altres els poguessin admirar per haver escrit algunes pàgines. Escrivien per plaer o pur onanisme.

    Avui hom escriu per a ser llegit i així hem arribat a produir la literatura com a finalitat.

    ¡Horror, la finalitat! ¡¡Horror, avui existeix l’escriptor que té la literatura com a finalitat!!

    Aquest canvi ha estat infaust, ha estat una desgràcia, una ignomínia funesta. Però malgrat aquesta calamitat, l’escriptor continua escrivint i malvivint, ja que els que viuen gràcies a la ploma es podrien comptar amb els dits d’una orella.

    Avui la literatura és un verí, produeix i es produeix amb dolor i infelicitat.

    Jo excloc quatre o cinc versos de la Commedia de Dante Alighieri i poqueta cosa més.

    Els textos actuals que s’han escrit amb l’única finalitat de ser llegits són només una forma alienada de la vanitat. Ai si em sentis el pobre Diògenes, són textos portentosament cínics, indignament patològics i sensiblers i contenen poquíssimes idees, són només un reguitzell de paraules buides.

    Que les Muses em perdonin. No tic cap intenció d’ofendre a cap artesà de la paraula, només vull reafirmar-me en la meva vulgaritat -vulgaritat en el sentit de no exclusivitat de res- vull reivindicar el materialisme de la feina ben feta y acabada que serveixi per a progressar en el pensament i encara admiraré a Rike que llença els seus versos des del penya-segat de Duino o Baudelaire que excava en la terra i Rimbaud que baixa a l’infern.

    Francesc Cornadó Estradé

  3. Molt bona la història que amaguen les ulleres dels escriptors que somien més enllà del que els envolta. És una idea romàntica, literària i segurament veritable en molts dels casos. Fugir de l’abisme de la monotonia escrivint sobre alguna invenció, sobre el passat o els records. Al capdavall, sobreviure. Molt interessant la teva visió, m’ha agradat moltíssim! 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *