2009-10-19 16:31:01  És curiós que el primer que escric a la Gran Xarxa vagi acompanyat d’un estrany batec al cor. Me’l sento com si s’hagués transformat, en un instant, en un cor metàl·lic perquè ja forma part d’aquest univers real i artificial alhora. Penso que això només és fruit de la meva inexperiència, potser perquè m’adono de que aquest continuat batec estrany es mantindrà encès mentre duri la meva emoció (continguda fins fa pocs moments en què he estat capaç de registrar-me, jo sola, en aquest maremàgnums de novetats que per a molts ja estan quasi passades de moda).  Però jo, novella en aquest món virtual, m’entesto en arriscar-m’hi perquè vull formar part d’aquestes avingudes d’éssers humans quasi invisibles, si no fossin per les nostres ànsies d’existir, de crear, de regalar la paraula, les nostres idees i pensaments, tot allò que ens conforma… i ens uneix.

Tweet