Sempre
corrents i a contracorrent

Sempre
corrents, corrents… i, a més, avui plou i el despertador no ha
sonat a l’hora prefixada ni el cotxe se t’ha engegat. En aquest dia
que regalima fins i tot pel calendari i que acabarà per xopar-te
fins la medul·la i sentiràs la humitat com si fos l’enemic número
u d’ossos i epidermis, tot sembla que s’hagi posat d’acord perquè
arribis tard… i, a més, els taxis no paren. Tot corre al teu
costat com si s’hagués d’escapar de la pàgina i tu t’entrebanques i
mig caus, però ets jove i has tingut prou reflexos com per aguantar
l’envestida del vent, l’envestida de l’hora avançada, l’envestida
del dia que, tot i haver començat fa una eternitat, per a tu comença
ara, enmig d’un carrer encara fosc. És molt aviat i alhora ja és
tard, terriblement tard, i el taxi que no ha parat és perquè no
t’ha vist enmig de les cortines de llum o dels reflexos vidriosos de
colors indefinits i de figures humanes que passen i traspassen
corrents com tu. I aleshores sents que corres contracorrent, com si
més enllà del carrer sabessis que trobaràs la solució a tots els
teus somnis de la nit, a totes aquestes corredisses matineres, a
aquest absurd anar i venir, a aquests carrers mullats, a aquesta
pluja que gemega fa dies, a questa cita que tens de bon matí i que
ningú sospita. Tots plegats corrent, com cada dia, però avui, tu
ets l’única que et sents perduda, sense taxi, enmig de la pluja i
del vent, amb un paraigües vell que suporta estoicament l’embat d’un
dia d’hivern… però el dia és llarg i sortirà el sol, els taxis
pararan algun moment o altre, i aquell que t’espera et rebrà
complagut, amb un bon cafè i una tovallola neta.

Relat per a http://relatsconjunts.blogspot.com

Tweet