Em distrec. Em distrec mentre va passant una tarda greixosa. Només per un instant l’aigua ens deixa molls i, a continuació, l’escalfor de l’aire i la humitat ambient torna a enllardissar els cossos i les hores. Em distrec del meu desig de concentració. Ja fa dies que em passa el mateix. Entre calors llefiscoses i notícies encara més fastigoses em vaig distraient del paisatge intern. I em vaig perdent entre forats negres que ens van xuclant un a un, o com si fóssim ramats de bens caiem a plom, o com estols d’ocells despistats que cauen per un precipici sense possibilitats de reemprendre el vol ascendent. Tot cau. Tots caiem. I jo, em distrec.
