La Distracció

La Distracció

Em distrec i no tiro endavant per culpa d’aquesta intensa distracció. Torno al bloc  després d’un llarg temps de silenci. No tinc excuses. Si ho hagués d’enllaçar amb l’últim post que vaig escriure en juliol, diria que encara em trobo amb el mateix problema. Em distrec. No és que avui tingui alguna cosa concreta a dir, i suposo que es deu, precisament, al que encara sento sobre la distracció.  I donat que no me la puc treure del damunt, me la faig meva, molt meva i me la imagino com un personatge de ficció… però… alhora molt real.

A la Distracció me la imagino miop i sense ulleres, amb un quequeig desinflant, xocada per algun ensurt en particular, però no li pregunteu el motiu perquè no us el dirà. Me la imagino mig vestida, amb una mitja fina en una cama i en l’altre peu un mitjó d’esport. Me la imagino amb un ull pintat i amb l’altre ple de lleganyes. I, quan no me la imagino, me la trobo a cada passa; alhora em vigilo al mirall per a veure si jo també vaig vestida com ella. No, encara no he arribat a tant. La Distracció és una veïna d’aquelles que em té alhora encisada i alhora fastiguejada. Voldria que em deixés en pau, però crec que sóc jo la que la cerco a tothora. Ahir la vaig convidar a prendre un cafè. No sabia com donar-me les gràcies i em va comprar un llibret. Quan ja feia una bona estona que estaven xerrant em va dir que després de comprar-lo l’havia perdut i que ja no recordava el nom de l’autor ni de què anava el llibre.  Vaig pensar que no sabria mai quins relats m’havia perdut, per culpa de la Distracció que ves a saber a on havia deixat el llibre. I així anem fent, perdent-ho tot. La memòria, els somnis, les mitges i els mitjons. La Distracció és com un somnífer. Quan no puc dormir li dic que em faci companyia, i alhora els meus somnis són d’un surrealisme sublim.  La Distracció em recorda una mica a la noia que esmorzava davant del Tiffany’s i alhora em recorda als monstres informes de HP Lovecraft i jo, com una beneita intentant trobar alguna explicació més o menys matussera però vàlida per a entendre que és el que m’està passant.

Jo, tan centrada; jo, tan convençuda; jo, tan disposada a dir que no a tort i a dret. Res no em faria apartar del meu camí triat, llaurat, plantat, abonat… i, mentre vaig esperant els fruits per començar la collita, em distrec i amb la Distracció me’n vaig de passeig i abandono el camp, deixant la collita a l’abast de corbs negres i altres bèsties.

Pintura acrílica “Detall”-M.Pilar Martinez Herrero

This entry was posted in Fantasia and tagged by grocdefoc. Bookmark the permalink.

About grocdefoc

Dono la benvinguda a tots els meus amics i a tots aquells encuriosits blocaires que arribin a aquest turó. Els dibuixos, pintures i collages que apareixen en aquest bloc són de creació pròpia, si els feu servir us agrairé citeu l\'autoria i el bloc de procedència. grocdefoc@hotmail.com www.relatsencatala.com (Autor: Grocdefoc)

One thought on “La Distracció

  1. Hola M. Pilar,
    Jo també fa dies que no actualitzo el blog. Obligacions i devocions varies en són les culpables. I per això no havia obert l’administrador: veig que tampoc puc. No en sé la causa.
    Si dura gaires dies, haurem de comunicar amb l’administrador: gerard.pibernat@tirabol.cat.
    La darrera vegada em va solucionar el problema.
    Espero que es dilueixi aviat la distracció 😉 Salut i ens llegim!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *