Des de dalt del turó torno a escriure. Fa dies que no escrivia al bloc. És com si després d’un viatge estrany, sempre hi ha un abans i un després. Necessàriament hom ha de tornar a començar. A més a més del viatge, se’m va ocórrer canviar-me l’ordinador… i ja l’hem feta bona! Per més que (en aquest sentits de les noves tecnologies) ho intento, no sóc com els joves d’avui dia que ja han nascut jugant amb el retolí o clicant a Internet com si fos el primer que hagueren vist els seus ulls en obrir-los.Tot i no sentir-me vella (perquè encara no ho sóc), sí sóc d’aquells que necessiten pensar-s’ho dues vegades abans de prémer una tecla i, tot i així, l’ordinador s’espatlla. Existeix una relació malsana entre ell i jo. Hi ha com un desig de fondre-m’hi i alhora sento una por angoixant davant del desconegut, i és això el que sento -no puc evitar-ho- quan intento endinsar-me en el món de les noves tecnologies. El meu treball m’ha ajudat en gran part, perquè m’ha obligat a conèixer i utilitzar els ordinadors, però no deixa de ser un misteri insondable i per mes cursets que intento fer no acabo de sortir-me’n. Potser el que necessitaria seria un professor o professora particular, tenir-lo a la meva disposició i que m’ensenyés a mesura de les meves necessitats.Però la meva intimitat és tan sagrada, que deixo escapar les oportunitats de trobar-ne un perquè, després d’una jornada de treball, m’agrada tornar a casa i sentir-me sola i potinejar en el meu ordinador que no te res a veure amb el de la feina. A més, qui voldria emprendre un viatge cap a dalt del turó, per carreteres forestals… ? En fi, crec que ho tinc difícil.El que m’agradaria és tenir una vareta màgica i dir: "Aquí un enllaç, allà un retroenllaç, més avall insertem un vídeo, i que qui entri al meu bloc pugui triar música… i veure què passa a l’altra banda del món!
Però no tinc cap vareta màgica i les ganes d’aprendre de vegades em fallen!
Intentaré sobreviure en aquest bloc senzill, d’estar per casa; com ara jo, quan em veig reflectida en la pantalla de l’ordinador, senzilla i d’estar per casa.
Grocdefoc:
Com t’arribo a entendre!
De totes formes tu ets una artista, i la tecnologia per tenir normes rígides no s’ajusta als delits creadors de les persones multifacètiques. Jo no se encara com pots insertar al post les teves obres d’una manera tan perfecta i nítida.
Ànims, tindrem més temps per aprendre’n.
Jo hi visc dels ordinadors i tot i així sé que totes les criatures que em segueixen (en l’ordre cronològic) hi són més preparades que jo.
Tanmateix no convé mirar l’ordinador com un ésser/estri màgic, no és més que la més ràpida sumadora de ceros i uns que mai no s’ha fet.
Internet, els programes, els sistemes operatius, tot això no és més que el fruit de la nostra invenció.
I així i tot ens estan canviant estem donant passes de gegant cap a un futur incert però on se’ns exigirà la responsabilitat d’elegir la informació que volem, d’esbrinar, de valorar.