Avui m’he llevat molt aviat. He abandonat el turó per anar a votar. Una vegada més intento entendre les mogudes humanes… i, tot i entendre-les, us seré sincera, no les acabo d’entendre massa. Hi ha quelcom que se m’escapa de tot plegat i espero que algun dia la clarividència em faci anar pel bon camí. De moment, faig el que puc i voto a qui em sembla més digne de confiança. Després, he acompanyat a un amic a un altre col·legi electoral, en una altra població, perquè també fes ús del seu dret i deure. A continuació, havia quedat amb un tercer amic (aquest ja havia anat a votar pel seu compta) i, tots plegats hem anat a esmorzar a una cafeteria plena de gom a gom. Avui, la gent, crec que ha matinat o és que jo, no acostumada els diumenges al matí a baixar als pobles, m’he trobat davant de l’evidència que molta gent deixa els seus caus de bon matí, com si dins dels caus la vida no pogués arrelar-se. (És una apreciació injusta i hipòcrita, ja ho sé, però no la puc evitar). A les onze en punt del matí, entravem a l’edifici Miramar de Sitges, per visitar l’exposició "25 anys sardanejant", en la qual els amics de les sardanes de Sitges commemoren els 25 anys de l’existència de la colla, amb una retrospectiva de fotografies, pintures, vestits, premis, mogudes diverses… http://www.sitges.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=25984578 Hi ha gent que creu en el que li agrada i dediquen la seva vida a fer-ho realitat, fan extensives les seves aficions, deixen i conviden que d’altres participin dels seus somnis. La música, la dansa, la tradició, el disseny, fer ressò del que fan i viuen pel que volen fer.
Fa uns anys vaig pintar un quadre i avui l’he tornat a contemplar entre altres quadres, cartells, etc., i he quedat gratament sorpresa i contenta, perquè la meva pintura encara és prou vàlida tot i ser una senzilla representació del que he dit abans: una rotllana, un grup de persones que volen el mateix, els músics que embolcallen l’escena… Des del meu bloc, felicito a aquesta colla que no para des de fa vint-i-cinc anys…
