Avui, gaudint d’aquest dia gris, i fent un repàs als «Flaixos» que tinc escrits, n’he trobat dos que, units, expliquen perfectament el dia que sento i el paisatge que veig des de dalt del turó.
«Sobre la vall freda cau un sol de primavera»
*
«Les veritats d’un moment, poden ser les mentides del següent»
Aquests flaixos pertanyen al recull “Amb rima, sense rima” que, com ja vaig dir en el “primer flaix”, vaig escrivint molt a poc a poc, perquè el camí del pensament i de l’escriptura és infinit.
Fotografia i textos d’en Grocdefoc
M. Pilar, ni la mentida ni la veritat serveixen per a la reproducció de l’espècie ni per al proveiment del pa. Potser, i en tot cas, la mentida pot ser més útil per a aconseguir l’aliment. De fet tot aixó de les veritats i les mentides són categories relatives.
Més real és el sol de primavera.
Salud
Francesc Cornadó