Des de dalt del turó m’imagino mons que no existeixen… o potser sí que existeixen però no els veig de manera tan reals com puc percebre el món material. Només els puc entreveure amb els ulls de la imaginació, i m’imagino tot allò que no puc veure però que per alguna raó es visualitza en el meu cervell i per això dic que m’imagino mons que en realitat no existeixen.
Però, què és el que en realitat m’imagino? Mentre escric aquestes línies em venen a la memòria un reguitzell de personatges que m’he inventat però que, o per falta d’art o per manca de voluntat, els he deixat anar, i tal com me’ls vaig inventar he deixat que s’esfumessin com les boires que apareixen en el meu jardí i que s’evaporen tan bon punt surt el sol del migdia.
M’agrada combinar paraules, el meu propi nom (o pseudònim) que faig servir en aquest mateix blog, és una unió de paraules: groc i foc. Els meus protagonistes també tenen noms curiosos: amb les paraules cruspir i grill, em vaig imaginar un personatge al qual vaig anomenar El Cruspigrills. Amb els mots empassar i ànsies, vaig batejar a un altre personatge com l’Empassànsies. Amb devorar i cries, El Devoracries; i així uns quants més que tinc com si fossin una col·lecció de ninots de paper, o de fusta, o de tinta, en el meu cabàs de la fantasia.
Fa temps que vaig perdre el fil de totes aquestes històries començades i deixades anar… me’ls veia a tots plegats trobant-se, per un atzar al qual jo li havia de posar els fils i fer-lo bellugar… Ho vaig aconseguir durant un temps, però de cop i volta me’n vaig oblidar.De tant en tant, quan em desperto, me’ls trobo arraulits als peus del llit, contemplant-me, molt callats i quiets perquè jo mateixa els he condemnat al silenci, a la inacció. Em miren com si em demanessin que els tornés a fer viure, que m’inventi històries per tal de poder tornar a reviure en un món mig de fantasia i mig de realitat. No en sé prou, o no tinc prou voluntat per centrar-me en ells i fer d’ells un reflex de tants altres personatges reals que em recorden a ells.
Que original que és el teu blog!. Salutacions.
Daniel
Això d’inventar nom es fantàstic, em sembla que deu ajudar molt a la creativitat. En proposo alguns
(perdoni la meva faceta de irreverent)
-esgarrapacristos
-adobamóns
-trencanhels
-fagotaclergues
-pixallànties
-esborrapenes
-sucapasec
-fideutasquedat
Salut
Francesc Cornadó