Falten
poques hores per emprendre el viatge, ja no penso en la bossa. Ja la
tinc preparada. Ara, en el que penso, és en l’estrany batec que
sento des que he decidit tancar la bossa i dir-me: Au, ja està!
Ja tens tot el que necessites per a les teves minses necessitats.
El
que necessito és una altra cosa. Necessito resistència als peus, no
deixar-me doblegar la voluntat ni abandonar al primer assalt. Després
de 134 anys, l’esforç d’imaginació ha de ser constant i la creença
en alguna cosa més que no pas l’absoluta realitat del present…
Creure en allò d’abandonar-se al plaer del passeig, a flairar les
aromes del passat, a percebre els clarobscurs de la història, a
suportar les visualitzacions efímeres i existencials, a gaudir del
pas somort d’uns dies d’octubre.
Gràcies,
Angelina, per animar-me a continuar explicant el viatge que encara no
he fet.
Fotografiaextreta de:
http://www.comunitatvalenciana.com/foto/costa-blanca-finestrat-finestrat-0
