Quan
l’home pensa, li creixen les ales.
Quan
pensa molt, les ales s’estripen.
Quan
pensa massa, les ales es volatilitzen.
Un
altre flaix, pertany a l’apartat de Flaixos, dins del recull “Amb
rima, sense rima” que, com ja vaig dir en el “primer flaix”,
vaig escrivint molt a poc a poc, perquè el camí del pensament i de
l’escriptura és infinit. Grocdefoc.
