De nou des de dalt del turó avui amagat per la boira (mentre vaig aprenent com fer un blog), deixo per un moment de llegir compulsivament tutorials, guies d’ajuda, monogràfics, cursos gratuïts… perquè m’entren ganes d’escriure d’una manera absolutament contrària a tots els consells que em vaig trobant per fer blogs. Si, ja ho sé, si no faig cas al mestre puc acabar fracassant.. però és que potser el meu destí és no fer cas mai als mestres… Només els escolto una o dues vegades com a molt per intentar captant superficialment la seva filosofia, i aleshores començo a córrer per pròpia iniciativa, per tal de trobar la meva filosofia genuïna i poder-me relacionar el millor que pugui amb el desig de connectar amb la resta de l’univers. Tinc l’esperança d’anar entenent què ens passa, als éssers humans, des que algú ens va definir d’aquesta manera.  Avui penso, amagada per la boira, que hom ha de seguir el seu propi rumb i al seu ritme, només per les seves pròpies necessitats de saber i comprendre.  Cal reconèixer les pròpies veus entre l’aglomeració de veus que formem tots plegats i tot això només… per trobar el propi estil.

Tweet