Pensaments humans, llàgrimes i necessitat d’expressió

Detall-Llàgrimes_MPilar Martinez

Detall “Llàgrimes” Dibuix llapis de colors i tinta xina per M. Pilar Martinez Herrero (Grocdefoc)

Seguint el meu costum d’anar a la recerca de pensaments humans que enriqueixin els meus, avui he tornat al Blog Trayectos Ciegos, un blog recentment descobert, i el nou post de l’autora m’ha fet recordar un escrit de fa uns anys i que vaig publicar amb el nom de Grocdefoc a Relatsencatalà. Tant ella com jo, cadascuna des de vessants diferents i a la nostra particular manera, parlem de les llàgrimes entre altres temes que van sorgint i que per alguna raó o altra se’ns ha fet necessari expressar-ho.

-Qui, no ha plorat?

Plorar, però, també costa a vegades. En ocasions quedem tan astorats davant de fets, d’imatges, del que sigui… que sens fa impossible plorar, i no és per manca de sensibilitat… jo crec que és al contrari, és per massa sensibilitat que no podem contenir i aleshores ens bloquegem… dins nostre quedem plens de rius de llàgrimes… fins que arriba un dia que els nostres rius de llàgrimes se’ns desbordem.

He pogut escriure aquest post gràcies al meu habitual passeig per entremig del desconegut, de tant en tant trobo blogs interessants i que en certa manera em recorden una i una altra vegada que no anem sols amb els nostres pensaments. Que els pensaments humans s’assemblen molt, i que el que els diferencia són les maneres d’expressar-los, i vet aquí la riquesa impressionant que tenim uns i altres per donar i per rebre, tant a l’abast i ara més que mai.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *