Tot recordant… Quert…poiuY

Màquina d'escriure Underwood, 1874

Màquina d’escriure Underwood, 1874

 

Com a resposta a “Què us suggereix aquesta imatge?” del blog Relats Conjunts

Ja no recordo en quin tipus de màquina d’escriure deuria aprendre ara ja deu fer… millor no posar xifres… i no perquè vosaltres no pugueu conèixer la meva edat, no, no, no, no és això, si no ho poso és perquè no ho recordo i tampoc és que em vingui massa de gust recordar-ho, ja que no vull recordar aquelles coses dels passat que no val la pena recordar-les; perquè el passat -en certs casos – és això, precisament, només passat que s’amuntega com les màquines d’escriure del passat.

De totes maneres, recordo que escriure en aquelles màquines era divertit -és el primer que m’ha vingut al cap quan he vist la fotografia i això sí que us ho puc confessar: jo no sóc del 1874-. Però calia molta pràctica per tal que els dits no premessin diverses tecles alhora i es formés un embolic de tecles, cosa que feia que s’acabés amb els dits ben bruts quan s’intentaven desenredar i tornar-les al seu lloc… En fi, era tota una odissea escriure en aquelles màquines premonitores del futur i que ens van ensenyar a escriure molt més de presa. Aleshores ja em preguntava que Com podia ser que amb màquina com aquelles no s’escrivissin més llibres?

Ara, malgrat la distància en el temps i la tecnologia abismal que les han substituïdes, la mateixa pregunta encara se’m passa pel magí. Però ara ja m’he fet gran i aquesta és la diferència d’aleshores ençà, ara ja he entès el que aleshores no entenia, per què no s’escriuen més Llibres….? ( -malgrat escriure-se’n tants?)

Perquè escriure Llibres no es deu pas a la velocitat de les màquines, si no a l’enteniment i gran visió dels autors. I això no ho canvia ni el pas dels segles ni les tecnologies.

 

 



3 thoughts on “Tot recordant… Quert…poiuY

  1. Sí, per sort no canviarà mai encara que avui dia, amb el munt de persones que escriuen, és més fàcil que sorgeixin bons llibres que no pas abans. El problema és destriar-los. Bona reflexió, m’ha agradat.

  2. Els teus records complementen els meus! Tens raó, quan les tecles s’enredaven era una bona murga, s’havia de tenir molta molta paciència. I m’ha cridat l’atenció la teva reflexió d’aleshores: per què no s’escriuen més llibres ara que hi ha màquines per fer-ho de pressa? El temps t’ha donat la raó, ara se n’escriuen més dels que es llegeixen, de vegades penso que se n’haurien d’escriure menys i de més qualitat. Encantada de conèixer el teu blog! Fins aviat 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *