Si he de fer
cas a la sensació que durant tot avui m’ha acompanyat, he de triar un objecte
del meu estudi i cercar una acció que posi moviment a tot plegat. Haig de dir que durant tot el dia m’he
trobat dins d’una tassa de cafè amb llet, surant com una molleta de pa caiguda
dins del bol, sense que cap altre de la casa (de fet, avui, en som ben pocs, a
casa) se n’adoni del meu problema vital.
He caigut dins la tassa de llet i m’enfonso cap el feu fons, sense remei, sense trobar
manera d’evitar-ho i amb la incògnita de saber o no si quan arribi al fons
podré pujar de nou.
El cel de
color cafè amb llet que durant tot el dia ha tenyit l’ambient dalt d’aquest
turó, m’ha proporcionat prou sensacions com per intentar començar així,
escrivint com qui navega per dins d’una tassa de cafè amb llet o ben endins d’un
pot de pintura de color mantega amb un polsim de verd oliva i un altre de
carmí. Tot ben mesclat, tot ben remenat amb un pinzell que ja té massa anys.
L’objecte triat és una grapadora negra, d’aquestes d’oficina, estri a prova de
maltractaments, de caigudes involuntàries, d’amagatalls impensables; avui la
trobo i demà haurà desaparegut per uns quants dies, com si s’hagués
volatilitzat o escapat per la porta o la finestra que, malgrat estar tancades,
són els túnels per on les paraules solen escapar-se i els objectes triats
també.
L’altre que
viu en aquesta casa ha engegat la
TV, i jo, immersa dins la meva tassa de cafè amb llet, escolto
sense voler escoltar-ho que no sé on hi ha hagut un terratrèmol… Un altre
terratrèmol!; i que per tot el Cantàbric s’esperen ones gegants i vents
supersònics!
Per uns moments deixo
d’escriure, i per uns moments m’adono de que el
cel que a mi em semblava de color cafè amb llet, té molt poc de cafè ni
de llet. És un cel de color malparit, de barreja de colors maleïts; que el
color que mostra és el de les forces que ens encerclen i contra les quals ben
poca cosa hi podem fer…
Ja jo deia jo
que avui tenia mal de cap, que aquest cel de color mantega amb polsims d’altres
colors que l’embruten, m’han fet escriure una maleïda història sobre una
grapadora negra que… ostres! Ara ja no és on era, ha tornat a desaparèixer!
Footografia extreta de: http://joseluisavilaherrera.blogspot.com/
M’ha agradat molt això de caure a dins la tassa de llet. Gràcies pel teu comentari al meu bloc. Jo també t’aniré llegint. Salut!
Espere que aquesta caiguda a la tassa de café no dure molt, potser la culpa de tot la té qui t’ha furtat la grapadora negra i no la torna!! jeje…