De
nou escric des de dalt del turó,
per dir que aquest passat cap de setmana, entre altres coses, he
cosit. Jo no en sé gaire, de cosir, però de tant en tant m’agrada
agafar les tisores, la cinta mètrica, el didal, l’agulla i el fil, i
mentre cosia (o intentava cosir sense sortir-me de la línia
imaginària procurant no punxar-me) anava pensant: si pogués
escriure en el blog, com si fos així, cosint, seguint un camí
damunt la roba, amb la tranquil·litat que dóna el pensar que es
posseeix un cabdell molt llarg, molt llarg… amb el qual poder cosir
moltes i moltes peses de roba. Jo tinc fil per a estona (fa anys vaig
comprar una capsa de fils de tots colors), però sé que em moriré i
aquí, a casa i arraconats, es quedaran quasi tots els fils per
estrenar; no hauré cosit senceres ni una parella de peces de roba;
només cuso de tant en tant algun botó que cau, alguna vora que es
descús, repasso algun trau que es desfila…
Però si pogués estirar del fil de les històries com qui tira d’un fil
finíssim…, em conformo que sigui de qualsevol color, tenir un
didal per empènyer fins al final les històries que brollen en
principi sense massa sentit, tenir la mateixa facilitat que té
l’agulla per entrellaçar el fil amb la roba i fer giravoltes,
filigranes, punts d’espina, niu d’abella, cadeneta…, fer punts
fluixos, puntades i repunts. Si tingués la ment que es desenvolupa
com el fil i a cada més o menys trenta centímetres fer un nus, com
si escrivís una coma, o un punt i coma, o un punt i apart…,
allargant així el seu sentit fins al final de la vora del vestit com
si arribés a un final, si no del tot ben brodat, sí ben cosit… i
ben escrit, penso que hauria escrit molt més del que he cosit en
tota la meva vida. Grocdefoc
A mi em sembla que el teu desig s’ha complert, perquè has aconseguit escriure com descrivies que era per tu cosir, jo he seguit un fil i m’agradava llegir-ho perquè anava al ritme dels moviments d’una agulla. (bé, no sé a mi m’ho semblava)un suau teixir d’idees.
Envejo la gent que sap cosir i té paciència, jo sòc nerviosa i em costa molt parar per poder fer activitats així,grrrr què hi farem 😛
És preciós aquest escrit!
Ja t’asseguro que aquest post té giravoltes, punts d’espina, filigranes, niu d’abella i cadeneta inclosa!
Trobar un tema per a escriure requereix molta imaginació, i ja un cop enfilat en l’argument segueixes. Igual podríem fer l’analogia amb cosir: necessites un disseny per a començar i acabar. Sense el disseny no fas res.
En canvi, tens la capacitat de saber escriure amb temes que t’atrauen. Tens el disseny de molts temes en el teu cap. Un cop el trobes, l’escrit i la forma d’expressar-se poden ser secundàries, ja que les idees surten per si soles. D’altra banda, molts escriptors segueixen la tècnica de la «pluja d’idees». Això està bé si en un moment donat no tens l’inspiració que es requereix, i et fa sortir del pas si realment vols escriure però no tens tema.
Trobo molt més fàcil escriure que cosir per aquests motius. Allò que acostuma a faltar sempre és el temps. Trobar temps per dedicar-t’hi de manera decent. Llàstima que per exemple jo no el trobi aquest temps, com a mínim no fins aquest cap de setmana. I és que la vida diària ens condiciona molt a tots.
Doncs trobo que si cuses igual que escrius… em podries fer un bon vestit. A mi i a qualsevol que es posés en les teves mans…. 😉
Però sí que és veritat que, de vegades, inicies un text amb un simple pespunt… i et falta el didal i l’agulla per acabar de brodar-lo del tot… però la inspiració acaba arribant! 😉
Doncs aquest text està molt ben cosit, trenat i aacolorit.
El cosir ens va gran, a mi també em passa i escriure bé també costa però ens agrada i hi disfrutem.
Bon dia i gràcies per la visita!