Abandonar els amics

 Fotografia de José Luis Ávila Herrera    http://reporterosinfronteras.blogspot.com/2009/10/la-magia-de-las-linternas.html

 

Si les amistats servissin com a bàlsam per a calmar els sofriments, voldria representar a l’amistat de la manera més completa possible, i presentar-me davant l’amic dient:  Escolta’m amic, que no n’hi ha per tant! 

 

Però a vegades dubto de tots els bons propòsits, com si els bons desitjos no poguessin arribar a bon port; com si aquests es perdessin sense remei per camins inhòspits, entre ambients malsans. 

 

Quan aprecies a una persona i la veus com dia a dia va entristint, voldries trobar la manera de dir-li que la vida és molt més que aquest polièdric espai on ens movem.  Que els nostres propis espais, en certes circumstàncies, ens tenen presoners. No deixen de ser els nostres espais escollits, sí, i els arrangem amb amor. Els tenim pels nostres caus predilectes a on ens agrada desaparèixer per llargues temporades.  Dins dels nostres amagatalls ens sentim protegits, però, alhora, aquests espais se’ns poden convertir ara en illes solitàries, o adés en enlairades torrasses al capdamunt de castells inexpugnables. En espais hermètics a on ja no hi permetem l’entrada a quasi ningú.  

 

Quan els amics van entristint és delicat dir: “Ei, que no passa res! “ perquè el cert és que no sabem què els passa, en quines situacions es troben, si estan malalts, o tenen molt a prop persones estimades que pateixen. O si tenen mals d’amor. O mals de societat insensible, si han de sobreviure enmig d’ambients forassenyats, on els sentits comuns es van desfent com si mai no haguessin existit. 

 

 Davant la inconsistència aparent de l’amistat, em pregunto:  què puc fer per l’amic si no sé què li passa?

 

En el meu cas, només li puc dir: “T’enviaré un conte”  Però és tan poca cosa!  I és que m’adono que des de fa un temps ençà,  jo també estic enlairada en la meva torrassa més amunt del que jo voldria admetre, i he abandonat els meus amics a la seva sort.

 

 

This entry was posted in Sobre l'amistat and tagged by grocdefoc. Bookmark the permalink.

About grocdefoc

Dono la benvinguda a tots els meus amics i a tots aquells encuriosits blocaires que arribin a aquest turó. Els dibuixos, pintures i collages que apareixen en aquest bloc són de creació pròpia, si els feu servir us agrairé citeu l\'autoria i el bloc de procedència. grocdefoc@hotmail.com www.relatsencatala.com (Autor: Grocdefoc)

2 thoughts on “Abandonar els amics

  1. Hola M.Pilar. Doncs no crec que sigui l’altra banda de la moneda. Simplement penso que a vegades és complicat ajudar a un amic/amiga que no està bé. Per molt que vulguis entendre com se sent quan té un problema (sigui el que sigui), és complicat trobar les paraules adequades per intentar alleugerir el patiment que pot estar sentint.
    Per altra banda, sempre hi ha temporades en les que desconectes més de les amistats, i no és pas perquè les necessitis o et necessitin més o menys, però el nostre interior ens guia cap a camins que no sabem on ens porten però que tenen un perquè. Diuen que tot torna i les amistats de veritat, no és que tornin, perquè en realitat no han marxat mai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *