Els núvols de la fantasia

 

De nou els núvols de setembre corren per damunt del turó, quasi a tocar les capçades dels arbres. És fantàstic! Setembre i els seus núvols i la meva mania ininterrompuda de la contemplació d’aquestes masses vaporoses que ara hi són i ara ja no. De petita, m’agradava omplir un platet d’aigua i tirar-li dues o tres gotetes d’oli i, al mig de l’oli, una o dues de vinagre; movia el plat i el petit firmament que creixia davant dels meus ulls -les formes que s’anaven transformant-, em feien somiar. Però, de fet, què somiava? Suposo que era una manera com una altra de trobar portes que em permetien entrar al món de la fantasia. Una de tantes portes que al llarg de la meva vida he anat trobant i que m’han permès accedir a espais que em podia anar imaginant i que el mateix procés d’experimentació m’ha ajudat a desenvolupar.

Per a molts -ja ho sé- és una manera de perdre el temps. Per a mi, però, és una manera d’anar experimentant la vida de moltes i diferents maneres, per exemple amb la qüestió dels núvols, que, a més de poder-los contemplar, em ve al cap tot un món metafòric i brillant, una lliçó del pas mateix del temps i de la vida, del constant i de l’efímer, de la gran bellesa plàstica que existeix arreu i de la destrucció que poden dur a dins… En fi, i tot el que hom pugui ser capaç d’interpretar segons les seves formes, volums, moviments i colors.

Hi ha hagut èpoques en la meva vida en què la fantasia no hi ha tingut cabuda, ni raó de ser, ni la he trobat a faltar, ni m’ha importat el més mínim. Havia caigut dins l’olla de l’ogre, dins del pou del gegant, enxampada de nou en la teranyina, on l’aranya negra vestida de groc, m’ha observat, vigilat, m’ha temptat, m’ha fet que em reafirmés en la minúscula partícula que sóc i que esdevinc enmig de tot plegat.

Aleshores, crec que la fantasia m’ha salvat de ser cruspida per l’aranya. La fantasia m’ha tornat a salvar, ha permès que de nou em creixessin les ales, m’han tornat forces descomunals i he tornat a veure el món a colors, m’he pogut alliberar de la teranyina i deixar a l’aranya, vestida de groc, amb un pam de nas.



This entry was posted in Fantasia and tagged , by grocdefoc. Bookmark the permalink.

About grocdefoc

Dono la benvinguda a tots els meus amics i a tots aquells encuriosits blocaires que arribin a aquest turó.
Els dibuixos, pintures i collages que apareixen en aquest bloc són de creació pròpia, si els feu servir us agrairé citeu l\’autoria i el bloc de procedència.
grocdefoc@hotmail.com
www.relatsencatala.com (Autor: Grocdefoc)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *