Relatsconjunts “Forgotten sunglasses”

Veure Relats conjunts

Aquests ulleres davant d’uns ulls de gegant confós amb el cim d’una muntanya, em recorden els ulls dels escriptors, perquè el que ells observen, moltes vegades, no és d’aquest món. Solen viatjar a altres espais,  veuen amb detall mons impossibles, albiren amb lupes de gegant ciutats invisibles… Per què no creure que els seus caps (amb ulleres incloses) van per viaranys molt diferents als que han d’anar els seus cossos mentre viuen les seves vides clonades, que si ara a casa, que si ara a la feina, que si a l’escola, que si de compres, de copes o al cinema…?

Escapar-se de tant en tant de la quotidianitat i posar-se les ulleres del gegant, és cosa dels qui hi volen veure més enllà de la monotonia. Però si alguna vegada se les deixen oblidades en algun d’aquests mons que van a la deriva, passarà molt de temps absent, i fins que no les torni a trobar, no podrà tornar a escriure.