Des de dalt del turó, amb aquest «Dins l’hora de la tristesa»,
intento col·laborar en la proposta de l’escriptor Jesús M. Tibau,
que en el seu bloc “Tens un racó dalt del món”
http://jmtibau.blogspot.com/2010/02/versant-una-sortida-digna-la-marxa-del.html,
ha proposat escriure poemes que incloguin l’expressió «una
sortida digna», el títol del seu darrer recull de contes.
Dins l’hora de la tristesa
Tanco els ulls i sento com m’acaricien l’aire i el sol,
noto la tebiesa de l’ambient i la llum de l’hora.
Més enllà, una immensa tristesa va guanyant l’espai,
i s’acosta, ja és aquí, m’implora…
No tinc pietat.
No acostumo deixar pas a la feblesa.
Però…
El sol que neix, la llum que ja enlluerna,
tot d’una tot és el mateix i la tristesa rebutjada passa.
Ha perdut l’hora, l’espai, la circumstància…
i, a voltes, se m’ha emportat a mi.
Dins l’hora de la tristesa jo em sento un petit monstre,
per no poder trobar una sortida digna que em dugui a la joia.
M.Pilar Martínez Herrero – Grocdefoc
moltes gràcies per participar per primer cop en aquestes iniciatives que bojament deixo anar, i que tant generosament responeu des de la catosfera.
per cert, m’agradaria tenir un correu electrònic teu per a poder-te anar informant de la marxa de l’edició del llibre i del sorteig que faré com a premi per haver participat
M’agrada la teva proposta, a veure que en penses de la meva.
(darkman)
La tristesa, no es tant dura, si es tractada amb les teves paraules.
Hi pot haver un sentiment de tristesa per tot allò que, amb el pas del temps, es va perdent en l’infinit dels nostres dies. Però també la tristesa pot ser un plany per a tots aquells que no són tan feliços com nosaltres som ho ens en sentim.