Ara sóc jo la que crec que estic a punt de desaparèixer… no sé quina tecla hauré tocat… ja ha desaparegut l’encapçalament del blog… no sé si començar a dir adéu… o a reveure…o si tot això és la confabulació d’un divendres que, en comptes d’estar intentant arreglar aquest blog, hauria d’estar passejant per la rambla… per qualsevol rambla del món.
Hola:
Jo porto bastant temps en aquest bloc.
Si necessites ajuda, no tinc cap problema en donar-te un cop de mà. 🙂
MØRKE
No sé si ha canviat la capçalera del teu boc (la meva memòria visual és poc fiable) però el que importa que són els teus escrits estan accessibles.
No t’esveris, a vegades la informàtica te un toc de misteri (a kind of magic que deia Mercury).