Tot recordant… Quert…poiuY

Màquina d'escriure Underwood, 1874

Màquina d’escriure Underwood, 1874

 

Com a resposta a “Què us suggereix aquesta imatge?” del blog Relats Conjunts

Ja no recordo en quin tipus de màquina d’escriure deuria aprendre ara ja deu fer… millor no posar xifres… i no perquè vosaltres no pugueu conèixer la meva edat, no, no, no, no és això, si no ho poso és perquè no ho recordo i tampoc és que em vingui massa de gust recordar-ho, ja que no vull recordar aquelles coses dels passat que no val la pena recordar-les; perquè el passat -en certs casos – és això, precisament, només passat que s’amuntega com les màquines d’escriure del passat.

De totes maneres, recordo que escriure en aquelles màquines era divertit -és el primer que m’ha vingut al cap quan he vist la fotografia i això sí que us ho puc confessar: jo no sóc del 1874-. Però calia molta pràctica per tal que els dits no premessin diverses tecles alhora i es formés un embolic de tecles, cosa que feia que s’acabés amb els dits ben bruts quan s’intentaven desenredar i tornar-les al seu lloc… En fi, era tota una odissea escriure en aquelles màquines premonitores del futur i que ens van ensenyar a escriure molt més de presa. Aleshores ja em preguntava que Com podia ser que amb màquina com aquelles no s’escrivissin més llibres?

Ara, malgrat la distància en el temps i la tecnologia abismal que les han substituïdes, la mateixa pregunta encara se’m passa pel magí. Però ara ja m’he fet gran i aquesta és la diferència d’aleshores ençà, ara ja he entès el que aleshores no entenia, per què no s’escriuen més Llibres….? ( -malgrat escriure-se’n tants?)

Perquè escriure Llibres no es deu pas a la velocitat de les màquines, si no a l’enteniment i gran visió dels autors. I això no ho canvia ni el pas dels segles ni les tecnologies.