No tinc temps per a gossets

Gosset i gallina-

Dalt del turó m’he passat uns quants dies amb el nas brut de pintura. Si, per fi, després de bastant de temps que no ho feia he tornat a pintar. Pinzells que volen, papers que s’acumulen, formes que emergeixen lliures i acaben presoneres dels colors. Oh!, quina llibertat tan desitjada i quina gosadia intentar encerclar i limitar, parodiar una realitat i metamorfosar -la.  Però de nou m’he sentit feliç. La lliure expressió, sense pressions, sense cap més  interès que el d’extraure de dins el que hom porta des de fa temps, o des de fa només un sol instant, com per exemple el que n’he tret del meu primer passeig acompanyada d’un gosset, enmig d’una tarda de vent molt fort i de cel molt vermell.

Tot un món nou ple d’aventures per al gosset que passarà amb mi el cap d’any; me l’han deixat quatre dies que ja començo a considerar com a molt especials perquè sempre he dit que jo no tenia temps per a gossets. Avui, al jardí rústic de casa ha entrat una gallina dels veïns. Se sabia segura perquè a casa mai no n’hi ha hagut, de gossos ni gats, però ai! avui! renoi! -D’on ha sortit aquest esperitat? -D’on ha sortit aquest ésser tan estrany amb plomes i cresta?

Els gossets de ciutat no solen conviure amb gallines, galls o conills. Les gallines, els galls i els conills de camp, no solen fer-se amb gossets de ciutat, sempre tan llepafils, tan ben pentinats i polits. Però el gosset que m’han deixat, tot d’una ha esdevingut guardià del seu castell, senyor del seu imperi, recuperat l’instint de caçador ha començat un atac ferotge entre ell i la gallina.

Resumint, el gos espantat per la gallina i la gallina espantada pel gos i ja ens podeu veure a tots plegats corrent per entremig d’oliveres i de pins, saltant les tanques dels veïns, i volant (sí, volant!) per damunt de tarongers i llimoners; crec que fins i tot hem volat per damunt d’un xiprer alt, molt alt; el xiprer on s’hi solen enganxar estrelletes quan el cel en va massa ple.

Després de la pintura, un passeig amb el gosset m’ha sabut a glòria.

Gos, gallina, estrelles de Nadal, algun esquirol amagat dins dels arbres… plena natura encerclada per tanques perilloses per a les gallines i els conills i, el que em faltava, el gosset ensumant durant tot el dia ferums que no són de ciutat.