Els ocells de l’art

Detall-Mediterrania-1992-MPIlarMartinezHerrero

Són les 10 de la nit, però per a mi és com si el dia comencés ara… i ara volaria! Volaria com un ocell de nit… esverat, mig a les palpentes i enmig d’una obscuritat quasi absoluta. Hi ha dies, que la vida torna amb força, que et recorda que els dies passen volant, com els ocells de nit, vistos i no vistos. Que a voltes, el temps se’ns menja, se’ns emporta com engrunes llençades al vent.

I la vida, enmig d’una plaça, pren vida… i són els ocells que portem dins.

http://vientrecompartido.blogspot.com.es/2013/08/apenas-saliendo-el-sol-en-la-madrugada.htm

Cerco art i cerco gent que cerqui art en la vida… i ara volaria i volaria com l’ocell que es deixa portar pels vents nocturns, pels reflexos de la lluna, pels corrents eterns de la memòria, i acabaria els meus dies cercant més art i mes gent que cerqui art… La vida és massa bella per perdre els dies entre tot allò que no és art… i anem plens de tot allò que no ens deixa sentir les pròpies ales.