He tornat a caure en el mateix… he abandonat el bloc per un dia, per uns dies, per uns mesos… perquè -al meu entorn com a l’entorn de molts altres com jo- la troca s’embolica que fa fort i jo ja no sé què pensar de tot plegat.
Al final, un decideix tornar a fer la seva… i, mentrestant, serà molt que m’agafin sense confessar, aleshores hauré de confessar el que ni sé què confessaria ara. Tot se’m torna de color de foc, que és igual a dir que el meu entorn es torna calent pel que fa a sospites i males intencions. No hi ha ningú que no en surti malparat. Ningú a qui no l’hagin enganyat d’una manera o altra. Ningú que no s’hagi venut l’ànima al diable.
I l’ètica? Què és l’ètica? On és l’ètica? Què vol dir ètica? Algú hi creu en l’ètica? Escric per als qui són com jo, i jo sóc com aquells als qui no els deixen respirar, els trepitgen els peus, els espessiguen, els hi fan la traveta, se’ls en mofen fins i tot de la manera que parlen o com van vestits, se’ls rifen el pa i la supervivència. Un no pot ser original, ni pensar per ell mateix, perquè així és com ens escapem dels sarrons dels qui volen manar als qui ells creuen que som bestiar.
Amb la boca de pinyó fent grinyols d’esmolet, amb barretina estripada i una flauta de canya, passejo pels carrers i algú em crida «cagamandúrries» i tots els altres se m’enfilen com feristeles emprenyades. I jo em torno ruc i porc i començo a fotre bots, i em quedo al carrer i sóc un sensesostre,i aleshores tinc gana i set, i fred. -Com puc celebrar el Nadal si penso en tants que, això que ho dic com si me’n fotés, ho viuen de veritat?
El nostre planeta és preciós, és una bola de colors, de vapors, de vida que va a la seva i no té res a veure amb les nostres folles visions i malèvoles intencions -quotidianes dissorts-. I alhora, la Terra és una bola de femta, fa pudor per tots costats per més perfums que per Nadal ens puguem regalar els uns als altres. Jo no en regalo mai, de perfum, ni vull que me’n regalin. No sigui que algú s’enamori de la meva falsària olor i no de mi mateixa.
Jo no tinc pretensions però tinc aquest bloc on l’hi vaig deixant la meva pròpia empremta… «I això no és tenir pretensions?» -algú que em coneix bé em pregunta i em tira per la cara: «-Per què ho fas? -per què escrius?» ijo li contesto «No t’amoïnis home, que per la manera com penso ningú em llegeix».
