Ha arribat a les meves mans una frase que no sé de qui és ni sé on estava publicada. Avui la vull compartir amb qui, per casualitat, vingui a parar al meu quadern d’octubre (si algú té més referències d’aquesta frase, ja m’ho dirà). La frase diu:  “L’intel·ligent és romandre en el teu món, i no confondre el teu treball amb la teva vida”. De cop, no sembla dir-me massa, com totes les frases estereotipades que van i venen i que, com en tantes altres coses em passa que en veig tantes, en llegeixo tantes, crec que en comprenc tantes, que, de fet, no em deixen cap solc en el meu enteniment, no em sacsegen tal com m’haurien de provocar i no m’adono del que realment volen dir. No tinc temps de reflexionar-hi (o és que potser no sé reflexionar). Però davant d’aquestes paraules he pensat: si aquesta frase hagués arribat a mi molt abans, potser no hagués fet tantes ximpleries amb el fet de confondre un món amb l’altre.  Perquè de fet, de món, només en tinc un, i aquest és el que ha començat amb mi i acabarà amb mi. Tota la resta, focs d’encenalls… fum de foguera.

Tweet