Em trobo davant d’una multitud de gotes, gotes grosses que intenten fer-me perdre el cap, o millor dir, mullar-me’l i així, ben xopa, poder començar aquesta comunicació… He deixat enrere multituds, pluges, sols i llunes i he arribat fins aquí. Això és un repte. Qui ho dubte? D’entrada, em parlo a mi mateixa tot i saber que potser algú, com un peix despistat, isolat i afamat, pugui quedar enxampat en aquest fil mig transparent que vaig deixant anar a mesura que parlo a una multitud invisible… d’éssers humans, de peixos i de gotes. Si de peixos anés aquest escrit…! Però no en tinc ni idea de peixos, només sé que són éssers vius que, com jo i com tota la multitud –amb solitud- que omple aquestes línies, neden i sobreviuen en un altre ecosistema metafòricament tan semblant al nostre.  Gotes d’aigua cauen amb força, avui i aquí on visc, dalt d’un turó amb vistes a l’univers. Les acompanya un aire calent però molt desagradable per a qui no li agradi el vent. I jo em dic, mentre escolto el brum intermitent de les aigües que aviat hauré d’investigar per un altre cantó, què és el que em diuen els sorolls quan la natura parla. I així, xopa com un peix, continuaré navegant per mars incertes, però crec que en llençar el fil i esperar que piquin, es troba un dels sentits, si més no, per aquells que dediquen les hores de la seva vida a pescar peixos i gaudir d’unes hores lliures mentre es xopen amb els esquitxos de la mar que també va plena de multituds d’éssers estranys, absurds, fantasmals, terrorífics i meravellosos alhora. Avui començo a entendre que puc començar a navegar per uns altres viaranys, rius i escletxes… (si és que trobo la manera d’arreglar aquest bloc, fer-lo més llegible, afegir-hi una mica d’art…), dir el que em plagui i trobar ànimes bessones o ben diferents, que puguin afegir gotes de pluja a la multitud que ja va baixant per aquesta torrentera que avui sembla inundar-se… Grocdefoc,  des de dalt del turó

Tweet