Mons de fantasia

Des de dalt del turó, de nou em sento plena (qui sap si per uns
instants), després d’uns dies en què escriure se m’ha representat com una mena
d’utopia. Massa engrunes de misèria humana acumulada que m’han deixat un pòsit
d’escrits rebels, contestataris amb mi mateixa, escrits que més val oblidar i
que ja formen part d’aquella pols que m’envolta. Sort en tinc, penso, de que entre
aquesta pols volàtil però testimoni d’aquests terratrèmols constants, encara
pugui anar ensopegant amb idees que sí que em poden servir per a dir alguna
cosa.

La realitat d’aquests últims temps no deixa massa marge a la
irrealitat, a deixar fluir les visions de l’altra banda, a recrear-nos en una
ficció que empeny per fer-se forta, però que el desencís contagiós provoca que
ni els propis fantasiosos en puguem sortir sans i estalvis d’aquest combat
inesperat.

Els meus móns de fantasia… He sentit, per uns dies, que la història
de Michael Ende es tornava a repetir en la meva pròpia vida. He sentit que la
tristesa ho envaeix tot i que ja no serveixen els dracs ni les històries interminables
de bona voluntat. Espero canviar d’idea ben aviat.

http://www.revistadeletras.net/la-historia-interminable-de-michael-ende/