De visions i miratges: Una ensopegada

Jugant amb foc 1994-MPilar Martinez Herrero

Buidar-se, vet aquí el suplici plaent. Buidar-se de tots els plaers i de totes les desventures. Buidar-se i quedar-se en no res, més que vuit, més que nu, damunt la roca d’una costa solitària. Talment com vam venir a aquest món formant part d’un magma apoteòsic. I la crida d’altres veus ens despertaren, i el sotrac fou terrible. No veníem del mateix planeta ni de la mateixa galàxia ni de la mateixa ment. Fou un descobriment, una ensopegada, una cruïlla estranya entre mons diferents i, talment, els miralls estaven servits, les coordenades traçades, mentre els vents emergien i les aigües es desbordaven. I així fou, més que inventada, la realitat d’un principi i que encara, a dures penes, segueix el curs d’una naturalesa ferotge i encalmada.