Author Archives: grocdefoc

About grocdefoc

Dono la benvinguda a tots els meus amics i a tots aquells encuriosits blocaires que arribin a aquest turó. Els dibuixos, pintures i collages que apareixen en aquest bloc són de creació pròpia, si els feu servir us agrairé citeu l\'autoria i el bloc de procedència. grocdefoc@hotmail.com www.relatsencatala.com (Autor: Grocdefoc)

Vacances fantàstiques

Posted on by grocdefoc
1

M’he d’espolsar les puces, les paparres, les aranyes roges, les sargantanes i les garses, totes, amigues, que m’han vingut al darrere aquests últims dies. Demà haig de tornar al  treball (després d’uns dies de vacances) i hauré de tornar a la realitat.Aquestes curtes vacances han estat un viatge fantàstic als recons més invisibles del meu jardí.  Fa molt de temps que no viatjo, vaig decidir no fer-ho quan el fet de viatjar em va semblar una manca d’intimitat mortal. A mi no en registrarien ni per anar a veure el que més m’agradaria: el monstre que viu a les muntanyes de foc. O si no és per perdre’m dins del ventre de les piràmides; o tornar-me fum en les valls de boires a l’altre banda del planeta… No, no hi aniria mai si no canviaven els costums i els rastreigs furibunds. M’ha tocat en sort una mala època, mig segle del XX i mig del XXI… tot a mitges, vaja. Però jo no m’avorreixo tot i no viatjar. Aquests dies entre els animalons i els insectes m’ho he passat d’allò més bé.  Però a qui l’importarà saber que les puces dormen de peu? Que les sargantanes s’amaguen perquè els hi agrada jugar a cuit amagar?… Les meves lletres canviaran aviat, ja no parlaré de núvols, ni del balls de les garses, ni de les aranyes roges petites i lletges que viuen sense pagar lloguer en el meu jardí que més aviat sembla una residència de feristeles esverades.Però la realitat sempre guanya, encara que tinguem la capacitat de veure gegants, de veure mosquits emprant espases, encara que les mosques ens facin el dinar, encara que els dies no tinguin hores i les hores no tinguin lloc en els dies de les vacances.

I per ara, no, no pujaré a un avió perquè tinc por de quedar-me als núvols.

Focs d’encenalls

Posted on by grocdefoc
1

Ha arribat a les meves mans una frase que no sé de qui és ni sé on estava publicada. Avui la vull compartir amb qui, per casualitat, vingui a parar al meu quadern d’octubre (si algú té més referències d’aquesta frase, ja m’ho dirà). La frase diu:  “L’intel·ligent és romandre en el teu món, i no confondre el teu treball amb la teva vida”. De cop, no sembla dir-me massa, com totes les frases estereotipades que van i venen i que, com en tantes altres coses em passa que en veig tantes, en llegeixo tantes, crec que en comprenc tantes, que, de fet, no em deixen cap solc en el meu enteniment, no em sacsegen tal com m’haurien de provocar i no m’adono del que realment volen dir. No tinc temps de reflexionar-hi (o és que potser no sé reflexionar). Però davant d’aquestes paraules he pensat: si aquesta frase hagués arribat a mi molt abans, potser no hagués fet tantes ximpleries amb el fet de confondre un món amb l’altre.  Perquè de fet, de món, només en tinc un, i aquest és el que ha començat amb mi i acabarà amb mi. Tota la resta, focs d’encenalls… fum de foguera.

Cavalcar per dins i per fora

Posted on by grocdefoc
Reply

Des de dalt del turó, amb vistes a la nit d’un dissabte gloriós – gloriós, sota el meu punt de vista- … divago.Després d’haver fet la traducció d’uns petits poemes d’una amiga que parla amb una llengua i pensa en un altra -com tants de nosaltres-, ara em trobo trotant per un camí polsegós, amb música de banjo per acabar-ho d’ambientar. Voldria veure els ulls del meu cavall, però em temo que és un cavall dibuixat i, el dibuixant -com tants d’altres dibuixants- no li ha acabat de dibuixar les ninetes ni les pestanyes, ni el morro ni el musell, per tant comprovo que el meu cavall de nit és un cavall condemnat a vagar sense olorar l’herba -com tants altres cavalls dibuixats i com tants altres humans que hem oblidat olorar el nostre entorn-. De vegades penso que tenim un musell massa fi, altres vegades penso que no el sabem aprofitar, en d’altres, crec que el meu narius ja no pot olorar aquelles aromes perdudes perquè les he deixat perdre mentre trotava per un món que canviava a massa velocitat… o, si més no, ha canviat a la velocitat que ha estat possible. He acabat aquest dissabte gloriós, cavalcant de nou per un món dibuixat, ple de poemes i estrelles, de records i temps present, de vida i mort… Divagar de vegades, és això, cavalcar per dins i per fora, amb música de  fons, com si la melodia fos l’únic fet tangible i sonor per continuar sentint-nos inspirats.

XOPS, COM ELS PEIXOS

Posted on by grocdefoc
1

Em trobo davant d’una multitud de gotes, gotes grosses que intenten fer-me perdre el cap, o millor dir, mullar-me’l i així, ben xopa, poder començar aquesta comunicació… He deixat enrere multituds, pluges, sols i llunes i he arribat fins aquí. Això és un repte. Qui ho dubte? D’entrada, em parlo a mi mateixa tot i saber que potser algú, com un peix despistat, isolat i afamat, pugui quedar enxampat en aquest fil mig transparent que vaig deixant anar a mesura que parlo a una multitud invisible… d’éssers humans, de peixos i de gotes. Si de peixos anés aquest escrit…! Però no en tinc ni idea de peixos, només sé que són éssers vius que, com jo i com tota la multitud –amb solitud- que omple aquestes línies, neden i sobreviuen en un altre ecosistema metafòricament tan semblant al nostre.  Gotes d’aigua cauen amb força, avui i aquí on visc, dalt d’un turó amb vistes a l’univers. Les acompanya un aire calent però molt desagradable per a qui no li agradi el vent. I jo em dic, mentre escolto el brum intermitent de les aigües que aviat hauré d’investigar per un altre cantó, què és el que em diuen els sorolls quan la natura parla. I així, xopa com un peix, continuaré navegant per mars incertes, però crec que en llençar el fil i esperar que piquin, es troba un dels sentits, si més no, per aquells que dediquen les hores de la seva vida a pescar peixos i gaudir d’unes hores lliures mentre es xopen amb els esquitxos de la mar que també va plena de multituds d’éssers estranys, absurds, fantasmals, terrorífics i meravellosos alhora. Avui començo a entendre que puc començar a navegar per uns altres viaranys, rius i escletxes… (si és que trobo la manera d’arreglar aquest bloc, fer-lo més llegible, afegir-hi una mica d’art…), dir el que em plagui i trobar ànimes bessones o ben diferents, que puguin afegir gotes de pluja a la multitud que ja va baixant per aquesta torrentera que avui sembla inundar-se… Grocdefoc,  des de dalt del turó

El cor em batega

Posted on by grocdefoc
Reply

2009-10-19 16:31:01  És curiós que el primer que escric a la Gran Xarxa vagi acompanyat d’un estrany batec al cor. Me’l sento com si s’hagués transformat, en un instant, en un cor metàl·lic perquè ja forma part d’aquest univers real i artificial alhora. Penso que això només és fruit de la meva inexperiència, potser perquè m’adono de que aquest continuat batec estrany es mantindrà encès mentre duri la meva emoció (continguda fins fa pocs moments en què he estat capaç de registrar-me, jo sola, en aquest maremàgnums de novetats que per a molts ja estan quasi passades de moda).  Però jo, novella en aquest món virtual, m’entesto en arriscar-m’hi perquè vull formar part d’aquestes avingudes d’éssers humans quasi invisibles, si no fossin per les nostres ànsies d’existir, de crear, de regalar la paraula, les nostres idees i pensaments, tot allò que ens conforma… i ens uneix.